El Ladrón de Almas

    Conversación entre un guanajuatense que estudia Filosofía y un jalisciense que estudió cine (yo)...

   -Estudiante de Filosofía: Eres inmaduro. Ella (hay a ver quién) es más madura que tú y evidentemente yo soy más maduro que tú.

   -Yo: ¿Por qué? (según tú).

   -Estudiante de Filosofía: Porque te gusta Trainspotting, los cómics y no eres cínico.

   -Yo: Órale. Que loco,  ¿no? Ser como uno es ahora es sinónimo de inmadurez...

   I ara ho tradueixo per ser jo inmaduro (ja, ja) 
 

   Conversa entre un guanajuatense que estudia Filosofia i un jalisciense que va estudiar cinema (jo)...

   -Estudiant de Filosofia: Ets inmaduro. Ella (hi ha a veure qui) és més madura que tu i evidentment jo sóc més madur que tu.

   -Jo: Per què? (segons tu).

   -Estudiant de Filosofia: Perquè t'agrada Trainspotting, els còmics i no ets cínic.

   -Jo: Ora-li. Que boig, no? Ser com un és ara és sinònim de inmadurez...

   Avui amanecí amb la il·lusió d'una mica més... Però després vaig comprendre que era el meu natalici. 24 anys ara tinc i la veritat..., la veritat treu el cap nefasta davant les desgràcies que han esdevingut. De manera banal: em van llevar el meu matalàs i no tinc gas; de manera més profunda: una persona que vull moltíssim es va retirar abans que donessin les 12 campanadas que marcaven l'inici de les meves 24 llàgrimes profundes per a evitar el felicitar-me...

   L'amor no existeix estimats lectors... I els 24 anys només són un pretext per a confondre'm entre la solitud i la malenconia...

   L'amor no existeix, ho sé. Però llavors què fa enganyant-me una vegada i una altra? Què és el que vaig sentir el dia d'ahir amb aquesta noia de la qual tant parlo en aquest blog? Els sentiments són estranys, potser massa estranys per a mi... De vegades no creo en l'amor i de vegades... em va deixar dur per ell. Se sent estrany, ho sé; es llegix (i es pensa) contradictori, però no sabria expressar-me d'altra manera...

   L'amor no existeix, però se sent... Sofreixo per alguna cosa en el que no creo. I les sensacions que vaig viure el dia d'ahir són incomprensibles i sublims; alegres i efímeres... I després de tot... em duen cap a la solitud... a la meva llar...