El meu natalici nombre vint-i-quatre
Avui amanecí amb la il·lusió d'una mica més... Però després vaig comprendre que era el meu natalici. 24 anys ara tinc i la veritat..., la veritat treu el cap nefasta davant les desgràcies que han esdevingut. De manera banal: em van llevar el meu matalàs i no tinc gas; de manera més profunda: una persona que vull moltíssim es va retirar abans que donessin les 12 campanadas que marcaven l'inici de les meves 24 llàgrimes profundes per a evitar el felicitar-me...
L'amor no existeix estimats lectors... I els 24 anys només són un pretext per a confondre'm entre la solitud i la malenconia...
20/09/2006 17:35
